Manifest Fartista

Hoy, nuestro antiguo profesor (de Anxo Varela y Carmen Martín) en Barcelona, y hoy amigo, Francesc Orenes, nos ha hecho un gran regalo con el que festejar ya la presentación de mañana: su traducción del Manifiesto Hartista al catalán.

Es un texto tan sonoro, tan bello, que en mi opinión mejora al original. Casi parece que el Manifiesto Hartista se haya escrito primero en catalán.

Nosotros queremos que el Manifiesto se traduzca a muchas lenguas, como indicamos en nuestra web, y os agradecemos toda la ayuda -desinteresada, es decir, por amor al "harte"- que podáis brindarnos. Ya hemos encargado la traducción al gallego, que hará Antón Cortizas, un escritor de Ferrol, y prácticamente tenemos acabada la traducción al inglés y al francés. Buscamos un traductor al euskera, en lo que Natxo Zenborain nos está echando una mano, y hasta tenemos dos traducciones más decentes del Manifiesto Stuckista al castellano, que por supuesto les enviaremos por si quieren cambiar la actual que no es demasiado buena.

Pero ya digo, Francesc, que además de ex-catedrático de Grabado, exlibrista, fotógrafo y músico aventajado es poeta en lengua catalana, nos ha hecho una traducción al catalán tan elegante, tan hermosa, que creo que hasta sonará bien a quien no entienda ni una palabra de ese bello idioma. He aquí la introducción:

A començaments del segle XX cada moviment avantguardista naixia de la inquietud d'un grup d'artistes que llançava al món una sèrie d'intencions, recollides en un manifest. Normalment es mostraven FARTS de la seva situació i feien recompte de els seves fílies i fòbies, indicant així el seu ideari.

Avui, un segle després, en l'època del supòsit triomf de l'Avantguarda, els moviments artístics són cosa dels comissaris, que recorren galeries i centres d'estudi buscant “artistes emergents” que il•lustrin la seva idea per a aquest any del que ha de ser la novetat en art. Ja ningú compta amb els artistes. Hem passat de ser els que protestaven i revolucionaven el món a ser només espectadors d'un banquet aliè, del qual només tenim dret a les engrunes.

Fa anys que els moviments artístics de l'art oficial no neixen de la inquietud dels artistes. I fa anys que els manifestos artístics es consideren anacrònics. Però avui, més que mai, els artistes necessitem alçar la veu, i per què no? publicar manifestos.

Nosaltres, com antany els nostres besavis, estem ja FARTS d'aquesta situació absurda i injusta que al món de l'art s'ha acceptat com normal. Farts que la pintura, el dibuix i l'escultura, malgrat viure un moment grandiós, s'ignorin en els salons oficials d'avui dia, com si no existissin, com si haguessin mort. Farts que l'atenció mediàtica i els diners públics vagin a un tipus d'art i d'artistes que suposen una ínfima minoria, que no representa a la realitat de la nostra professió. Farts que l'art s'hagi convertit en un espectacle de fira per a milionaris. Farts de l'elitisme i la hipocresia. Farts de l'art oficial.

Per això fundem avui el nostre moviment artístic anomenat Hartismo. I com antany, els (H)artistes volem presentar-nos al món amb aquest Manifest.

¡Infinitas gracias!
Aquí se colgará el texto completo.